Archive for 10 mayo 2010

web Argimon

mayo 10, 2010

Web molt completa sobre Argimon:

algunes claus (2/2)

mayo 8, 2010

Diari negre (detall), 1983.

El cremat aplicat sobre el paper i el llenç és un dels recursos més personals de Daniel Argimon. Si en un principi és una manera de destruir, d’agredir la superfície i evocar processos dramàtics de consumició, amb la maduresa Argimon el converteix en un recurs ordenador, generador de forma, estructurant, que no només s’associa a les tonalitats i textures que evoquen el pas del temps, sinó que permet un floriment, de vegades insospitat, de bellesa.

El rosat de Sense títol (1983) descobreix irisacions quasi luxoses que el tramat regular  apropa, per moments, a una estructura ornamental. Argimon, a partir d’una possible influència del grup francès Support/Surface i la seva aproximació estructuralista als fonaments pictòrics, sap engegar un procés alquímic que genera meravella i llueix com si hagués descobert el misteri que permet una evolució creativa i utòpica de les substàncies i del fer. Argimon, en els seus darrers anys, sembla haver trobat el camí per a donar un sentit als seu pas per el temps i que està en el treball i en el misteri poètic (productiu) que es fan en l’activitat artística. Daniel Argimon va emprar l’art per a la denúncia, però en va fer també una eina per triomfar sobre la sordidesa. (Àlex Mitrani)

+ imatges de l’exposició i algunes claus (1/2)

mayo 8, 2010

Comencem l’exposició amb una referència a un dels grans mites de l’origen. Adan (1970) correspon al breu període en que Argimon va incorporar element figuratius amb l’intenció de fer més explícits i combatius els seus posicionaments reivindicatius respecte a les relacions de poder i la recuperacióó de les llibertats en el context del final de la dictadura. Adam és l’home primigeni. Argimon el representa amb un aspecte gegant, titànic. No és l’ésser dolç, innocent i sumís de l’Antic Testament sinó un ésser sexualitzat i vigorós.

Les imatges de caos còsmic en les que la humanitat apareix sota la forma tràgica inspirada per l’existencialisme es manifesten en obres d’Argimon com aquesta pintura i collage sense títol, de 1966. Una obra amb un soroll i una inquietud molt propis d’una època en la que l’amenaça atòmica, la sensació d’acceleració de la història, la consolidació de les formes de vida tecnològica, la concreció d’un sistema mediàtic (McLuhan, Debord) o els inicis de la consciència ecològica marquen uns temps d’ansietat i militància. El fetus remet al naixement enfrontat a un esdevenir dens i angoixant.

Pintura, 1963

Imatges de caos i ordre: hi ha un evident romanticisme en l’abstracció informalista que tant bé representa Daniel Argimon. Com els romàntics van descobrir la bellesa de la ruïna, Argimon explora el sentit i els potencials referents de la vellesa, el desgast, l’abrasió, la brutícia com a elements per a la contemplació, per a la reflexió individual, fora del temps i sobre el temps. (Àlex Mitrani)

Imatges de l’exposició

mayo 8, 2010