inauguració Quim Tarrida: Subbombs

Diumenge 19 de desembre a les 12’30 h inauguració de l’exposició Quim Tarrida: Subbombs.
Domingo 19 de diciembre a las 12’30 h inauguración de la exposición Quim Tarrida: Subbombs.

(sigue en castellano)

Quim Tarrida: Subbombs (danys col·laterals)

«Sous les pavés, la mer» («sota les llambordes, el mar»), deia un cèlebre grafit del maig del 68. Amb Subbombs constatem, en canvi, que sota de les imatges, amagades però persistents, impertinents, hi ha altres imatges, els fragments d’una altra raó de les coses. La nostra societat d’avui potser ja no dóna tan fàcilment peu a la ingènua utopia. En canvi, la satisfactòria comoditat o les petites urgències de la nostra quotidianitat ens fan abaixar la guàrdia sobre la sibil·lina construcció dels relats col·lectius conduïts per interessos perversos, sobre com ens narcotitzen o manipulen. Hi una imatge sota la imatge i és particularment significativa.

Quim Tarrida explica que, mentre mirava uns vídeos sobre les respostes cíviques a la guerra de l’Iraq, el seu ordinador es va penjar i a la pantalla varen apareixer un seguit d’imatges incomprensibles i caòtiques. Són aquestes aparicions atzaroses sorgides d’un col·lapse informàtic allò que fonamenta Subbombs. Aquestes «imatges corruptes», tal com ell les anomena lúcidament, són el resultat d’una falla del sistema, d’una saturació de la informació, molt a prop dels conceptes de l’accident o la catàstrofe tal com Paul Virilio els ha definit: com una conseqüència del nostre sistema hipertecnològic i de la dominació per la velocitat.

Alguna cosa en aquest mosaic pixelat recorda la simplicitat dels primers videojocs basats en la guerra (Space invaders i altres batalles estel·lars), on tots podem descodificar els bombardejos malgrat estar esquematitzats al màxim. La seva bellesa és, com l’estetització de la política que denunciava Walter Benjamin, sinistra. Hi ha quelcom d’inquietant en la bellesa formalista (la que es mou entre el transcendentalisme experimental de l’abstracció i la superficialitat decorativa) que s’observa a la sèrie Subbombs. El seu atractiu hipnòtic i lleument indiferent envers l’espectador, esotèric, no aconsegueix camuflar les ressonàncies figuratives amenaçadores. Passa de ser una imatge oculta a ser reveladora i ens adverteix sobre l’engany, aixi com sobre el cinisme de l’eufemisme danys col·laterals.

Subbombs és una peça que pot semblar excèntrica dins de la producció de Quim Tarrida, realitzada sovint en un imaginari pop d’aspecte lúdic. L’ocasió d’exposar-la a l’Espai Guinovart li atorga una especial pertinència: enllaça amb la preocupació de Josep Guinovart entorn dels conflictes i el patiment humans, així com amb la memòria dels bombardejos d’Agramunt durant la Guerra Civil (encara present, subterrània però indefugible, al refugi de sota l’església de Santa Maria). L’accident, l’error sobtat, és l’esclat-llampec que, en el present, fa ressorgir la consciència d’una violència que el temps no esborra.

Àlex Mitrani

Quim Tarrida: Subbombs (daños colaterales)

«Sous les pavés, la mer» («bajo los adoquines, el mar»), rezaba un célebre grafiti de mayo del 68. Con Subbombs constatamos, en cambio, que bajo las imágenes, escondidas pero persistentes, hay otras imágenes, los fragmentos de otra razón de las cosas. Nuestra sociedad de hoy quizá ya no da tan fácilmente pie a la ingenua utopía. En cambio, la satisfactoria comodidad o las pequeñas urgencias de nuestra cotidianidad nos hacen bajar la guardia acerca de la sibilina construcción de los relatos colectivos conducidos por intereses perversos, sobre cómo nos narcotizan o manipulan. Hay una imagen bajo la imagen y es particularmente significativa.

Quim Tarrida explica que, mientras veía unos vídeos sobre las respuestas cívicas a la guerra de Iraq, su ordenador se colgó y en la pantalla aparecieron una serie de imágenes incomprensibles y caóticas. Son estas apariciones azarosas surgidas de un colapso informático lo que fundamenta Subbombs. Estas «imágenes corruptas», como él las llama lúcidamente, son el resultado de un fallo del sistema, de una saturación de la información, muy cerca de los conceptos del accidente o la catástrofe tal como Paul Virilio los ha definido: como una consecuencia de nuestro sistema hipertecnológico y de la dominación por la velocidad.

Algo en este mosaico pixelado recuerda a la simplicidad de los primeros videojuegos basados en la guerra (Space invaders y otras batallas estelares), donde todos podemos descodificar los bombardeos pese a estar esquematizados al máximo. Su belleza es, como la estetización de la política que denunciaba Walter Benjamin, siniestra. Hay algo inquietante en la belleza formalista (la que se mueve entre el trascendentalismo experimental de la abstracción y la superficialidad decorativa) que se observa en la serie Subbombs. Su atractivo hipnótico y ligeramente indiferente hacia el espectador, esotérico, no consigue camuflar las resonancias figurativas amenazadoras. Pasa de ser una imagen oculta a ser reveladora y nos advierte acerca del engaño, asó como sobre el cinismo del eufemismo daños colaterales.

Subbombs es una pieza que puede parecer excéntrica dentro de la producción de Quim Tarrida, realizada a menudo en un imaginario pop de aspecto lúcido. La ocasión de exponerla en el Espai Guinovart le otorga una especial pertinencia: enlaza con la preocupación de Josep Guinovart por los conflictos y el sufrimiento humanos, como también con la memoria de los bombardeos de Agramunt durante la Guerra Civil (aún presente, subterránea pero ineludible, en el refugio de debajo de la iglesia de Santa María). El accidente, el error súbito, es el estallido-relámpago que, en el presente, hace resurgir la conciencia de una violencia que el tiempo no borra.

Àlex Mitrani

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s


A %d blogueros les gusta esto: